Ajuntament de Rocafort
Calendari
Història

        

Rocafort és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. El nom del poble té origen geogràfic, i és genuínament valencià. Prové de la roca on la qual está assentat el nucli principal de la localitat. Si bé és una paraula que pot derivar del llatí “rocca forte” (roca forta), considerem que en el nostre cas no és pròpiament un derivat, sinò la conjunció de dos elements valencians, ja que el nom apareix quan ja es parlava valencià i no llatí a les nostres terres.

Als arxius, la denominació usual del nostre poble era Lo Lloc de Rocafort, així consta en els documents del Morabetí (1415). Ja en el segle XVIII, ve com el lloc de Rocafort.

En la segona meitat del segle XIX ja s’abandona la fòrmula Lloc de Rocafort per a passar a anomenar-se poble.

 

GEOGRAFIA

Situat al nord-oest de la capital valenciana. El seu terme presenta una forma estreta i allargada de nord-oest a sud-est. El nucli urbà divideix el terme en dues parts de relleu i utilització del sòl molt diferenciades. La part que segueix al nord-oest l'ocupen una sèrie de llomes suaus l'altura de les quals mai arriba a superar els 90 d'altitud i on els cultius de secà (garroferes, oliveres i vinya) han estat substituïts per urbanitzacions de tipus de descans i estiueig. Des del nucli urbà primitiu cap al sud-est el sòl és completament pla i d'origen sedimentari i està ocupat per cultius de regadiu amb aigua procedent de la Sèquia Reial de Montcada. El clima és mediterrani, encara que lleugerament més fresc que en la capital provincial a causa de l'altitud dels seus pujols.

 

HISTÒRIA

No hi ha documents que certifiquen que Rocafort existeix com a poble abans del segle XIV. Les proves indirectes indiquen que no existia a l'època musulmana ni a la romana (el poble no s’anomena al Llibre del Repartiment de l'Antic Regne de València) ni baix noms àrabs ni llatins. De tota manera, encara que no hi ha proves, sí que es van trobar vestigis del pas de l'home pel seu territori, fins i tot de l'època prehistòrica. Es van trobar restes humanes i objectes materials de l'eneolític a la Cova de Rocafort (avui dia exposades al Museu de Prehistòria de València). De la época romana, solament es van trobar dos aqüeductes: la Covatella i Les LLometes aquesta passa por la partida de l’Horteta-. 

Al segle XIV va pertànyer a Francesca Gemella. Després l’heretà la seua filla Andrea Mactano i més tard a Mateu Llançol, els béns del qual van ser confiscats i més tard adquirits per Francesc Malet. A aquest el succeí el seu fill Pere Malet.

Al segle XV, van ser els senyors de Rocafort Raimon d’Almenar i els Mercader. Al 1527 el veneren a Tomás Ribot a qui li van succeir els seus hereus fins arribar a l’últim, Ignacio Pasqual Julià.

A 1799 passà a formar part del patrimoni dels barons de Santa Bàrbara fins la meitat del segle XIX, que és quan van desaparéixer els senyorius.

 

PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL:

Convent de San Sebastià: aquest convent agustí es va fundar sobre una ermita que els pedrapiquers de València havien dedicat a San Sebastiá (la pedra de El Micalet i de les Torres de Serrans procedeix de les canteres de Rocafort). El Convent es va alçar l’any 1434 i, en el seu començament, feia les funcions de parròquia amb l’excepció dels matrimonis i els naixements que se celebraven a Montcada de qui depenia eclesiàsticament. La resta de sacraments s’administraven a Rocafort.

A partir de l’exclaustració del Convent al 1835, l’edifici passà al poble per Ajuntament, Escoles i Pòsit Agrícola, segons escriptura de 1842.

De l’exconvent destaquen:

  • Església Parroquial. L’esglèsia data de finals del segle XVI. Al 1902 es va declarar parròquia i fou ampliada.  EL seu estil es neoclàssic.
  • El claustre: conta amb dos galeries compostes per dos dotzenes de columnes dòriques, amb un aljub al centre.

 

IMPORTÀNCIA DE ROCAFORT DURANT LA GUERRA CIVIL

Al desplaçar-se el Govern Republicà de Madrid a València, , es van incautar a Rocafort 26 cases i 29 xalets.  Ll’Alt Estat Major estigué a l’avinguda, huí, d’Auxiàs March, 95 i una escola d’espies al xalet de La Fabriqueta.  També estigueren les embaixades de Mèxic,  EEUU i Rússia.

Altres institucions que els van ocupar van ser:  Esquerra Republicana a la Plaça de la República  (Plaça d’Espanya nº 1); el Partit Socialista a la  Plaça Major 3;  la Colònia Pilar de la Mata de Madrid (62 xiquets) a la Casa dels Boira; la Casa del Poble al carrer  Manuel Azaña, 15 (actual Casa de Cultura al C/ Major), 

 

PERSONATGES DESTACATS


Antonio Machado:

Com a nota peculiar, es va incautar a En José Báguena  el xalet de Villa Amparo. En aquest moment com sembla, des de novembre de 1936 fins a finals d’abril de 1938, quan el poeta Antonio Machado, va viure ací allotjat.

Fruit d'aquesta estància, van ser els Sonetos escritos en una noche de bombardeo en Rocafort, a més a més de la memòria de les nombroses activitats culturals i veïnals en les quals el poeta es va comprometre.

 

FESTES PATRONALS: 

Rocafort celebra les seues festes a la fi d'agost en honor a la Verge d'Agost, a Sant Agustí , a la Verge del Consol, a Santa Bàrbara, al Crist de la Providència i a la Mare de Déu  del Roser.

Les festes es celebren el següent diumenge a la festivitat de Sant Agustí,  28 d’Agost.  Sant Agustí, dissabte;  Mare de Déu del Consol,  diumenge;  Santa Bàrbara, dilluns;  Crist de la Providència, dimarts i la Mare de Déu  del Roser,  el diumenge següent. La Mare de Déu d’Agost es el diumenge anterior a Sant Agustí.

 

 *Fonts utilitzades per a l’elaboració d’aquesta informació:

“Crònica de Rocafort”, obra de Albert Pérez i Marco.

“El devenir histórico y municipal de Rocafort” del cronista del municipi, Juan Pérez Navarro. www.juanpereznavarro.es

LOPD - © Ajuntament de Rocafort - C/ Carrer del Pou, s/n, 46111 - Rocafort, Valencia - Telf. 96 131 00 62 - Fax. 96 131 05 58
Desenvolupament web: The Bit Makers